De descobrimsantmarti.org

Contingut 1 Fitxa 2 Descripció 3 Informació complementària 4 Fonts d'informació 5 Bibliografia

Fitxa

Descripció

Durant els cinc anys que van des de la designació de Barcelona com a seu olímpica, l’octubre de 1986, i la inauguració dels Jocs, el juliol de 1992, l’artista plàstica Eugènia Balcells es va dedicar a recollir totes les postals que va trobar sobre la ciutat que vivia en aquells moments una mai vista eufòria d’introspecció. En va aplegar més de sis mil, amb les que va elaborar una obra que l’autora defineix com escultura i que distribueix les postals en nou panells horitzontals de tres metres per quatre i mig cadascun. En ells s’ofereix una combinació de panoràmica i de microcosmos sobre el segle XX de la ciutat. L’obra va ser adquirida per l’Ajuntament i quan el maig del 2004 es va inaugurar el Fórum de les Cultures, la va integrar en l’exposició “Barcelona progrés”, que és un recull de mapes urbanístics, esbossos, material audiovisual i documental de les primeres transformacions arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona al llarg de la història. Un cop acabat el certamen, l’exposició s’ha deixat oberta en el mateix recinte. Postals de postals queda situada en l’espai de rebuda de l’edifici Forum, un cop s’han pujat les escales d’accés. L’exposició “Barcelona progrés”, i amb ella l’obra d’Eugènia Balcells, van ser iunaugurats per l’alcalde Joan Clos el 20 de maig del 2004 en un acte al que van assistir també el president de la Generalitat, Pasqual Maragall i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. >>(ArtPúblic: Jaume Fabre, Josep M. Huertas)

Informació complementària

Des dels temps de les passejades de Joan Miró i Sebastià Gasch pel Xino, mentre parlaven de postals i dels grafits a les parets, les velles icones demanen pas a l’atapeïda memòria. Criden al reconeixement, a l’endevinalla, a l’amagatall. Aquí en tenim unes quantes: davant, al costat, mentre recorrem la ciutat. I ens tenen: la nostra entrega els és fidel: són postals. Imatges mecàniques enquadrades, il·luminades, acolorides i positivades per fabricar la innocència urbana des dels temps de l’electricitat, del disseny industrial i dels viatges, petit luxe a bon preu, mercaderia feliç d’abans del telèfon, de l’e-mail i del mòbil, certificats turístics, difusió ininterrompuda de reflexes on la ciutat es mira un i altre cop, mitjà que transporta paraules rere el superflu i el banal, la majoria escrites i enviades, imatges anònimes de professionals competents de les arts comercials. No cal saber qui les va fer, ni qui les va comprar, escriure i enviar, qui les va rebre. Ni quantes de les més de 6000 que hi ha en aquestes “Postals de postals” es van quedar als calaixos consumides, sense ser escrites, ni llegides, peces de reliquiari, matèria que lliga generacions, carn de col·leccionista.

Eugènia Balcells les ha fet servir totes, les ha tret totes de capses i àlbums. Entre 1987 i 1991, durant cinc anys de recol·lecta, entramat, encaix i adequació, de retorn de llargs periples les ha ordenat i les fa cantar. I contar... Potser perquè les fa escoltar, com si elles fossin les dipositàries naturals, encara, del que recordem, o sabem, o endevinem, o intuïm en els perfils i mapes que ens proporcionen. La memòria és imatge mecànica, escull allò que oblida. La Balcells la fa treballar: cada postal de postals està plantejada, vista, exposada a la mirada des d’una distància o un pla propi. Són i no són les vistes habituals del cànon de la Barcelona del segle passat. Tampoc no assenyalen el segle segons el gran relat urbà d’historiadors i cronistes. Cada mural, cada postal de postals és una visió antiga. Sostinguda en la contemplació, recreada en les intermitències i neguits de la memòria, en les inquietuds del reconeixement, del fora de camp, de l’exclòs.

Això que veig és de vegades la ciutat. Quan no ho és, no la trobo a faltar. Hi ha d’altres ciutats i d’altres velles icones, n’hi ha de noves. N’hi ha massa. Sort de les pròpies icones mentre passeges o vas de pressa cap al metro, al matí, al vespre, convits del carrer i de l’aparador, de la paperera i del contenidor, drapaires tots a estones urbanes d’escenes imprevistes. “Moriran de fred els desertors / de la ciutat ambiciosa de la seva Memòria” [Manuel Vázquez Montalbán a Ciudad, 1997]. Podria ser ben bé així.

No li passarà pas a la Balcells. Presenta primer cada mural, un per un, fins a nou, a vista de terrat o de balcó, de sostre urbà, des de l’alçada del nostre ull topògraf, de l’explorador que mira com està el carrer i calcula. Ens fa entrar després, de manera irrevocable, com en una pel·lícula, en el detall miniaturista del dibuix, en cada postal, en la mirada de càmera tan pròpia de la seva estirp. Il·lustratives i compositives, teixides, muntades, organitzades sense treva, aquestes postals d’abans de la transformació olímpica de Barcelona evoquen i fabulen, documenten i interroguen, no es cansen.

Tot són senyals en la memòria, ansiosa. Obsediment del matís i de la repetició, al·lucinació de fer sense aturall, límits clandestins, acumulació fora de mida, una mena de salvatgisme pop i conceptual, alegria, empenta i un calfred. La Rambla com una bandera, el Park Güell en el seu banc, Montjuïc des del port vell, el Tibidabo sota la llum blanca de la infància, la Catedral i el gòtic en nit vermella...

La ciutat és un pou. Balcells hi desplega una alfombra voladora. El rerefons del tapís, però, no és nostàlgic. Té l’encantament de les mitologies contemporànies. Sospitós per amable, encanteri inquisitiu, no fa sinó preguntar si encara ens el fem nostre. Aquesta és la ciutat. Una arqueologia de transformacions ràpides sedimentades sense retop i, per intensitat del procés, una mescla més i més indòmita de record i d’oblit. » Mercè Ibarz (<<ArtPúblic)

INSCRIPCIÓ: Barcelona / Colom i el Port / Catedral i Barri Gòtic / Arc de Triomf / La Rambla / Font Màgica de Montjuïc / L'Eixample / Parc Güell i Gaudí / El Tibidabo

Fonts d'informació

ArtPúblic: Pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona. Urbanisme http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome

Bibliografia

Vila San-Juan, Sergio. "Eugenia Balcells prepara una "Barcelona" en 6318 postales". La Vanguardia (Barcelona), 7 febrero 1988.

Ordóñez, Marcos. "Seeing the Dance y Postal de Postales, el cielo y la tierra de Eugènia Balcells". ABC (Madrid), 19 febrero 1988.

Basualdo, Ana. "Una forma de expresar la realidad". El País (Barcelona), 5 marzo 1988.

Barnet, Alex. "Miles de postales adornarán el sótano de la plaza Catalunya". El Periódico (Barcelona), 11 abril 1988. Sempronio. "Eugènia Balcells". La Vanguardia (Barcelona), 7 junio 1988.

Vilanova, Mercedes. "Eugènia Balcells, arqueóloga del presente". Ajoblanco (Madrid), n. 8 (junio 1988).

Sentís, Mireia. "Eugènia Balcells. La imagen de la libertad". Elle (Madrid), marzo 1989.

Cendrós, Teresa. "Eugènia Balcells, una visión esférica de la realidad". El País (Barcelona), 4 junio 1989.

Ibarz, Mercè. "De vegades la ciutat (Per a Eugènia Balcells)". Catàleg de la instal·lació definitiva. Ajuntament de Barcelona, Barcelona 2004. www.eugeniabalcells.com

Vila San-Juan, Sergio. "Eugenia Balcells prepara una "Barcelona" en 6318 postales". La Vanguardia (Barcelona), 7 febrero 1988.

Basualdo, Ana. "Una forma de expresar la realidad". El País (Barcelona), 5 marzo 1988.

Barnet, Alex. "Miles de postales adornarán el sótano de la plaza Catalunya". El Periódico (Barcelona), 11 abril 1988.

Sempronio. "Eugènia Balcells". La Vanguardia (Barcelona), 7 junio 1988.

www.eugeniabalcells.com