De descobrimsantmarti.org

Contingut 1 Fitxa 2 Descripció 3 Informació complementària 4 Fonts d'informació 5 Bibliografia

Fitxa

Descripció

La companyia d'assegurances Mapfre, promotora d'un dels dos gratacels situats a l'entrada del Port Olímpic, va demanar un monument de dimensions notables al valencià Andreu Alfaro, que va idear un cactus que pesa 45 tones. Alfaro va pensar aquesta peça perquè, com explicava el 10 de juliol de 1992 a Ernest Alós a El Periódico: "Veo la Villa Olímpica como un gran espacio llano con dos rascacielos que parecen cactos en medio del desierto de Arizona". I va afegir que havia volgut recrear les formes vegetals que, segons ell, tenien els dos gratacels, o sia que va afegir-ne un altre. Només que al final el que pensava com a cactus ho va batejar com a card. Va ser inaugurat el 9 de juliol de 1992, dos dies abans que ho fos la Vila Olímpica. (>> ArtPúblic: Jaume Fabre, Josep M. Huertas)

Informació complementària

Les actuals concepcions urbanístiques han exigit el desenvolupament d'un "art públic" que ha de respondre al nou paisatge urbà amb formes i continguts coincidents amb la pretesa imatge dinàmica, neta i lluminosa de la ciutat contemporània. Quan es va plantejar el Port de la Vila Olímpica, es va proposar la creació de dos grans gratacels que dominen la ciutat i generen als seus peus un entorn amb espais enjardinats, mobiliari i obres d'art que haurien de formar un conjunt la imatge del qual respongués a aquesta nova idea de modernitat. Per ser ubicada en l'accés d'un d'aquests dos gratacels, que ofereix un perfil dentat molt característic, es va encarregar a Andreu Alfaro que fes una escultura. Com és lògic, l'artista no ha pretès competir en alçada amb els immensos gratacels ni tampoc generar una obra diametralment oposada a l'estil arquitectònic; al contrari, ha intentat relacionar-se amb l'edifici realitzant una columna el perfil i la tècnica constructiva de la qual, basada en la seriació mecanitzada, dialoga amb l'estructura arquitectònica. L'antecedent d'aquesta Columna Olímpica el podem rastrejar en la cèlebre Columna sense fi que l'escultor romanès Constantin Brancusi va fer als anys trenta al poblet de Tîrgu-Jiu. Aquella era també una columna exempta, no gaire més alta que aquesta, formada per una sèrie de peces iguals, de fusta folrada d'alumini, que s'enfilen en un eix. En ambdues obres, la seqüència d'elements iguals i la gran esveltesa que posseeixen fa que qui se situa al seu costat perdi la dimensió de la seva alçada. D'aquesta manera, la sensació de grandària és relativa, característica important en una obra que està ubicada al peu d'uns gratacels capaços de reduir a la condició de mer petjapapers qualsevol obra o element que es col·loqui als seus peus.  » Javier Maderuelo (>>ArtPúblic)

Fonts d'informació

ArtPúblic: Pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona. Urbanisme http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome

Bibliografia

-