De descobrimsantmarti.org

Escultures de la Cooperativa d'Habitatges Montseny: Cooperació, Matrimoni i Quatre Falques.

Fitxa

Descripció

Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda. Els pisos ja estaven ocupats, però es va fer la cerimònia de la inauguració dels monuments dedicats al Matrimoni, i la Cooperació així com una escultura amb quatre falques que simbolitzaven les quatre barres de l'escut català. En una d'aquestes falques hi havia enganxat originalment l'escut propi de l'entitat promotora dels habitatges, al costat del rètol on es llegia "Cooperativa de Viviendas Montseny." Aquest escut ha desaparegut amb els anys i no ha estat mai reposat. El mateix dia es va inaugurar l'escola Montseny, promoguda també per la cooperativa. Uns nens van fer una ofrena al cooperativisme que havia inspirat aquells habitatges socials. Consistí en una rosa, símbol de l'amor; una branca d'olivera, símbol de la pau, i una espiga de blat, símbol del treball. A l'acte d'inauguració de les cases, de les escultures i del col·legi van assistir el governador civil, Tomás Garicano; el delegat del Sindicat Vertical, José Navarro Villodre, i el president de la cooperativa, Pere Guixer. L'escultor havia rebut la nit abans el premi Sant Martí, que el districte atorgava a una figura destacada que hagués nascut o visqués als barris martinencs. » Jaume Fabre, Josep M. Huertas (ArtPúblic)

Informació complementària

Cooperació i Matrimoni: Aquestes dues escultures, si bé són de temàtica diferent, estilística i conceptualment poden ser contemplades en conjunt, tot i que les escales respectives són sensiblement diferents: l'anomenada Cooperació és un conjunt format per sis figures senceres, en tant que Matrimoni està constituïda per dues mans sobreposades que formen un bloc compacte vertical. Escau situar la formalització de les dues escultures dintre dels conceptes establerts per un corrent de l'estètica lligat a un cert simbolisme expressionista de l'escultura centreeuropea, de les primeres dècades del segle XX, que gira entorn dels postulats propers a Ernst Barlach (1870-1938) i les tipologies formals pròpies de l'escultura commemorativa oficial d'alguns països socialistes, o de règims totalitaris. La conformació de les escultures que es comenten en serien una perllongació en el temps, passant pels lligams d'algunes obres de Berthold produïdes als voltants dels anys seixanta. Amb aquestes premisses és entesa la formalització dels dos conjunts; el primer format per sis persones i el segon per dues mans, una femenina i l'altra masculina. Les formes es concreten en uns volums molt simples i uns perfils de línies ben definides, que estableixen unes continuïtats i lligams entre arestes, plans i textures, amb un exercici del predomini de contrastos entre buits i plens, superfícies còncaves i convexes, remarcats encara per unes diferenciacions en els acabats, que fa entrar en joc les tècniques del desbast, i treballat de la matèria i se serveix així de les possibilitats expressives de les textures i la petjada de les diferents eines. Quatre Falques: L'escultura en qüestió és formada per quatre blocs de granit que, a la manera de monòlits, constitueix el conjunt. Les seves característiques s'inscriuen dintre dels models que parteixen de la contundència de les formes que conjuguen la simplicitat geometritzant dels contorns amb la manifestació nua del material escollit. Aquest és presentat amb la naturalitat del trencament i el desbast que li és propi. Cada un dels blocs és el resultat d'unes accions que obeeixen a unes decisions preses amb anterioritat pel que fa a la forma previsible de cada un dels blocs. Es deixa així, a l'atzar del trencament de les peces, el resultat final de cada una d'elles. Aquestes es presenten descarnades amb l'evidència manifestament voluntària dels senyals de les incisions de l'instrumental usat per al seu trencament, desbast o escantellat. La composició, en concordança amb el partit pres d'antuvi, es redueix a la disposició dels quatre blocs clavats a terra, a la manera de monòlits arrenglerats, que projecten la seva verticalitat i que, al mateix temps, donen protagonisme al buit tot formant una dualitat filtre - barrera. El gir d'un dels blocs, que en planta se situa perpendicularment als altres, crea una tensió en alterar subtilment la regularitat i el ritme de la composició. Unes lletres i signes de perfil metàl·lic són situats al davant de les falques, tot i que ni conceptualment ni formalment tenen cap lligam amb els blocs del darrere. Aquesta disfunció cal atribuir-la a circumstàncies més aviat relacionades amb el compromís i conveniència de justificar l'acció edificatòria de l'indret -al qual les lletres fan referència- que a la demanda intrínseca de l'esperit del conjunt escultòric, al qual s'incorporen com una mena d'intrusisme aliè i gratuït. » Francesc Fajula (>>ArtPúblic)

Fonts d'informació

ArtPúblic: Pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona. Urbanisme http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome

Bibliografia

La Vanguardia Española (Barcelona), 9 noviembre 1967. La Vanguardia Española (Barcelona), 14 noviembre 1967. Català Roca, Pere. 50 monuments barcelonins. Caixa d'Estalvis Sagrada Família, Barcelona 1975. Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Editorial L'Avenç, Barcelona 1984, p. 153. Capó, Jaume; Catasús, Aleix. Barcelona escultures. Fotografies de Mihail Moldoveanu. Ajuntament de Barcelona, Barcelona 2001, p. 43.